Durant l'hivern, molts dels afeccionats de la méteo estem
desitjosos de veure altres fenòmens que a certes cotes o altituds es produeixen
en comptades ocasions. Ens estem referint a la neu, que segons l’enciclopèdia
catalana és un tipus de meteor format per petits cristalls de gel provinents de
la congelació de l’aigua dels núvols i que cauen sobre la terra formant volves
o borrallons, o també coneguts com a flocs de neu, que us en parlem amb més
detall a continuació.
En funció de la temperatura de la atmosfera en altura i de la
temperatura de l’indret on ens trobem, la precipitació resultant es trobarà en
estat líquid o sòlid. Tal com podem veure a la imatge, quan la temperatura T és
positiva tindrem pluja i, quan és negativa, és a dir, quan el nivell de
congelació es troba arran de terra, la pluja es converteix en neu, la
precipitació sòlida més comuna, sobretot a l’hivern. En situacions en les quals
hi ha aire fred més pròxim a la superfície, la pluja formada a la capa d’aire
més càlida es transforma en aiguaneu quan travessa aquesta capa d’aire o, també
pot donar-se el cas que després d’un període fred, quan arriba una massa d’aire
més càlida que s’intercala entre l’aire fred en altura i en superfície, la
pluja formada en la zona més templada a l’arribar a la zona d’aire fred es
congela i dóna lloc a la formació de grànuls de gel d’un tamany més petits que
la calamarsa. I en el cas que tinguem molt d’aire fred en superfície, la
precipitació formada inicialment en forma de neu passa a ser pluja en travessar
la capa càlida i, a prop de la superfície, tot i trobar-nos a temperatures
negatives l’aigua líquida es troba en subfusió, que en contacte amb el terra o
amb una superfície extremadament freda es congela immediatament formant una
capa de glaç.
