En el mercat actual els
afeccionats a la meteorologia podem trobar diferents tipus d’instrumental que
ens serveixen per mesurar i registrar de forma periòdica diverses variables
meteorològiques. També n’existeixen altres tipus d’enginys meteorològics, que
al llarg del temps han esdevingut populars, no només pel fet que han estat
utilitzats com a objectes per decorar la llar sinó que també pel fet que han
esdevingut un bon complement per pronosticar canvis de temps amb força
fiabilitat.
“Quin temps farà demà? El frare t'ho ben dirà. La vareta amb atenció
cada dia observaràs. Si cap amunt s'enlaira, temps sec et trobaràs. Si cap
avall assenyala, pluja segura tindràs. I mira-li bé la caputxa si en sortir
no et vols mullar”.
|
Abans de començar a entrar en detall a parlar del seu
funcionament, cal remarcar que l’instrument està basat en un mecanisme que
detecta els canvis d’humitat de l’aire. El fet que la finalitat de l’enginy
sigui per indicar quin temps farà pot induir a l’error i fer pensar que es
tracta més aviat d’un baròmetre. Molt sovint però, els canvis d’humitat també
van lligats als canvis de pressió i el pronòstic que ens marca el frare pot
ésser el mateix que es dedueix de la tendència de pressió marcada per un
baròmetre.
Per mesurar la humitat relativa de l’aire existeixen
diferents tipus de sensors (veure Imatge A): des de l’higròmetre de cabell (que es troba
dins del grup dels higròmetres d’absorció) o constituït per un cabell unit a
una molla en tensió fins a d’altres més sofisticats que utilitzen sensors
electrònics. Els higròmetres més primerencs (mecànics, veure l’apartat a), van
aprofitar les característiques del cabell humà o de teixits d’alguns animals
(corda de tripa), que amb la presència de la humitat la seva textura es veia
modificada i simplement eren útils per donar una indicació qualitativa. El
primer higròmetre de cabell (veure esquema), va ser inventat pel naturalista,
físic i geòleg suïs Horace-Bénédict de Saussure. Els resultats de tots els seus
experiments registrats sota diferents tipus de clima i temperatures i la
comparació d’aquest higròmetre amb d’altres ho va publicar l’any 1783 a l’Essais sur L'Hygrométrie (Assaig sobre la higrometria).
L’higròmetre del Frare es troba dins d’aquesta primera categoria
d’higròmetres, del tipus mecànics o d’absorció, que estan fonamentats en la
propietat que posseeixen les substàncies orgàniques (com pot ser un cabell humà,
cri de cavall o corda de tripa d’algun animal) d’allargar-se a causa de la
humitat o escurçar-se quan l’ambient és més sec. El mecanisme tancat en una
capsa, consta de la vareta del Frare (que és en realitat l’agulla de
l’higròmetre) connectada a l’extrem d’un
feix de cabells lliures de greix o d’alguna altra substància higroscòpica, que
en funció de la humitat relativa de l’aire present en aquell moment s’estirarà
(quan la humitat s’accentuï considerablement) o es contraurà (quan l’ambient
sigui més sec). D’aquesta manera les petites variacions de longitud d’aquest
material orgànic es transmeten cap a la caputxa i a la vareta del Frare, que
ens assenyala quina és la seva predicció (sent en realitat l’escala del
higròmetre).
Cal destacar que perquè el seu
funcionament sigui òptim (tal com s’indica a les instruccions) ha de
col·locar-se en un lloc sec i ventilat, és a dir, a prop d’alguna finestra per
exemple i sempre evitant la proximitat d’aparells d’aire condicionat que
modifiquen la humitat ambiental. I seria recomanable disposar d’algun
higròmetre convencional que ens ajudi a afinar degudament l’aparell per tal que
les seves indicacions siguin fiables i l’efectivitat del Frare sigui la més
alta possible.
Si
tornem a mirar la imatge A, es pot veure que hi ha d’altres sensors que
utilitzen la variació de la resistència elèctrica o de la constant dielèctrica d’algunes
substàncies poroses amb capacitat d’absorbir aigua a la seva superfície i, així
d’aquesta manera poder detectar la pressió del vapor d’aigua present a
l’atmosfera. Per una altra banda, la variació de la massa d’una substància
porosa col·locada sobre un cristall de quars fa variar la seva freqüència de
ressonància en funció de l’aigua emmagatzemada.
Un altre
manera més precisa de mesurar la humitat relativa de l’aire és mitjançant un
psicròmetre (veure imatge B), que consta de dos termòmetres iguals i ajustats
de forma idèntica. El bulb d’un d’ells té una gassa submergida en un dipòsit
d’aigua (destil·lada o de pluja) i l’altre es troba exposat a la corrent
d’aire. Un cop enregistrada la temperatura dels dos termòmetres, amb l’ajuda
del que es coneix com taula psicomètrica es pot calcular quina és la
humitat relativa. Tot i la seva precisió i ser molt presents en la gran majoria
d’estacions meteorològiques professionals, cada vegada s’utilitzen menys i
s’opta per la utilització de sensors electrònics, els quals utilitzen el
principi de la variació de la conductivitat elèctrica d’un polímer en funció de
la humitat.
- Altres versions existents
A part d’aquestes casetes de
fusta, també n’existeixen unes altres (veure caseta del temps (2)), en aquest
cas fetes de plàstic i manufacturades al voltant dels anys 50-60 per la ja
desapareguda empresa Nu-Dell Plastics Corporation de Chicago. Aquest tipus de
caseta conserva l’estètica que ofereix la caseta del temps (1), però es pot
veure que conté un altre tipus de figures: a l’esquerra hi ha dues figures amb
forma de nen (Hansel i Gretel), que surten de la caseta quan l’ambient és sec i
es prediu que el temps serà assolellat o estable i a la dreta hi ha una figura
en forma de bruixa que surt fora d’ella quan l’ambient és més humit i està
predit que el temps a les pròximes hores serà inestable i s’acosta precipitació
en forma de pluja o neu depenent de l’estació de l’any en que estiguem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada