dimarts, 4 de novembre del 2014

El frare del Temps

Publicat al número 5, Revista: "El Racó de la Méteo" (Pàg. 24)


En el mercat actual els afeccionats a la meteorologia podem trobar diferents tipus d’instrumental que ens serveixen per mesurar i registrar de forma periòdica diverses variables meteorològiques. També n’existeixen altres tipus d’enginys meteorològics, que al llarg del temps han esdevingut populars, no només pel fet que han estat utilitzats com a objectes per decorar la llar sinó que també pel fet que han esdevingut un bon complement per pronosticar canvis de temps amb força fiabilitat.

“Quin temps farà demà? El frare t'ho ben dirà. La vareta amb atenció cada dia observaràs. Si cap amunt s'enlaira, temps sec et trobaràs. Si cap avall assenyala, pluja segura tindràs. I mira-li bé la caputxa si en sortir no et vols mullar”.


Segurament molts de vosaltres en algun moment de la vostra vida heu vist aquest entranyable frare benedictí col·locat com a ornament en alguna part de la casa dels vostres pares, avis o en algun altre lloc. Des de ja fa 120 anys aquest meteoròleg de cartró, creat pel calellenc Agàpit Borràs Pedemonte, prediu quin temps farà indicant-ho amb la seva vareta. Des del seus orígens l’instrument en si ha mantingut dos dels seus símbols característics: la figura del frare, que no ha experimentat gaires canvis i la columna (ja qui ho interpreta com la creu de terme que s’ubica a la Plaça de Santa Anna) on es troben inscrits els rètols indicatius (sec, revolt, vent, bo, insegur, ventós, humit i plujós) del temps predominant en les pròximes 24 hores. Actualment es continua fabricant a l’empresa Tot Ideas ubicada a Mataró i dirigida pel rebesnét del fundador, l’Enric Borràs.

Abans de començar a entrar en detall a parlar del seu funcionament, cal remarcar que l’instrument està basat en un mecanisme que detecta els canvis d’humitat de l’aire. El fet que la finalitat de l’enginy sigui per indicar quin temps farà pot induir a l’error i fer pensar que es tracta més aviat d’un baròmetre. Molt sovint però, els canvis d’humitat també van lligats als canvis de pressió i el pronòstic que ens marca el frare pot ésser el mateix que es dedueix de la tendència de pressió marcada per un baròmetre.

Per mesurar la humitat relativa de l’aire existeixen diferents tipus de sensors (veure Imatge A): des de l’higròmetre de cabell (que es troba dins del grup dels higròmetres d’absorció) o constituït per un cabell unit a una molla en tensió fins a d’altres més sofisticats que utilitzen sensors electrònics. Els higròmetres més primerencs (mecànics, veure l’apartat a), van aprofitar les característiques del cabell humà o de teixits d’alguns animals (corda de tripa), que amb la presència de la humitat la seva textura es veia modificada i simplement eren útils per donar una indicació qualitativa. El primer higròmetre de cabell (veure esquema), va ser inventat pel naturalista, físic i geòleg suïs Horace-Bénédict de Saussure. Els resultats de tots els seus experiments registrats sota diferents tipus de clima i temperatures i la comparació d’aquest higròmetre amb d’altres ho va publicar l’any 1783 a lEssais sur L'Hygrométrie (Assaig sobre la higrometria).


L’higròmetre del Frare es troba dins d’aquesta primera categoria d’higròmetres, del tipus mecànics o d’absorció, que estan fonamentats en la propietat que posseeixen les substàncies orgàniques (com pot ser un cabell humà, cri de cavall o corda de tripa d’algun animal) d’allargar-se a causa de la humitat o escurçar-se quan l’ambient és més sec. El mecanisme tancat en una capsa, consta de la vareta del Frare (que és en realitat l’agulla de l’higròmetre)  connectada a l’extrem d’un feix de cabells lliures de greix o d’alguna altra substància higroscòpica, que en funció de la humitat relativa de l’aire present en aquell moment s’estirarà (quan la humitat s’accentuï considerablement) o es contraurà (quan l’ambient sigui més sec). D’aquesta manera les petites variacions de longitud d’aquest material orgànic es transmeten cap a la caputxa i a la vareta del Frare, que ens assenyala quina és la seva predicció (sent en realitat l’escala del higròmetre).


Cal destacar que perquè el seu funcionament sigui òptim (tal com s’indica a les instruccions) ha de col·locar-se en un lloc sec i ventilat, és a dir, a prop d’alguna finestra per exemple i sempre evitant la proximitat d’aparells d’aire condicionat que modifiquen la humitat ambiental. I seria recomanable disposar d’algun higròmetre convencional que ens ajudi a afinar degudament l’aparell per tal que les seves indicacions siguin fiables i l’efectivitat del Frare sigui la més alta possible.

Si tornem a mirar la imatge A, es pot veure que hi ha d’altres sensors que utilitzen la variació de la resistència elèctrica o de la constant dielèctrica d’algunes substàncies poroses amb capacitat d’absorbir aigua a la seva superfície i, així d’aquesta manera poder detectar la pressió del vapor d’aigua present a l’atmosfera. Per una altra banda, la variació de la massa d’una substància porosa col·locada sobre un cristall de quars fa variar la seva freqüència de ressonància en funció de l’aigua emmagatzemada.

Un altre manera més precisa de mesurar la humitat relativa de l’aire és mitjançant un psicròmetre (veure imatge B), que consta de dos termòmetres iguals i ajustats de forma idèntica. El bulb d’un d’ells té una gassa submergida en un dipòsit d’aigua (destil·lada o de pluja) i l’altre es troba exposat a la corrent d’aire. Un cop enregistrada la temperatura dels dos termòmetres, amb l’ajuda del que es coneix com taula psicomètrica es pot calcular quina és la humitat relativa. Tot i la seva precisió i ser molt presents en la gran majoria d’estacions meteorològiques professionals, cada vegada s’utilitzen menys i s’opta per la utilització de sensors electrònics, els quals utilitzen el principi de la variació de la conductivitat elèctrica d’un polímer en funció de la humitat.

  • Altres versions existents
A banda de la versió d’higròmetre inventada per Agàpit Borràs, n’existeixen d’altres en forma de caseta feta de fusta i amb elements característics de la regió on són típics de trobar-les. Aquests predictors del temps formen part de la cultura popular d’Alemanya i Suïssa, pel fet que representen xalets o casetes de les regions alpines i moltes d’elles estan adornades com si fossin rellotges de cucut. Totes elles tenen en comú, a part de la forma pròpiament dita, que posseeixen dues figures humanes de plàstic (veure caseta del temps(1)): a cada costat hi ha una porta, on a l’esquerra hi sol haver la figura d’una dona, que surt de la casa quan el temps és assolellat, i a la dreta, hi ha la figura d’un home amb un paraigües, que surt quan s’acosta un canvi de temps. Quan ambdós figures es troben en línia recte, vol dir que el temps es mantindrà insegur o variable i, haurem d’estar atents si el temps empitjorarà o per contra s’acabarà imposant el bon temps. A més a més, entre les dues portes, tenen al mig un petit termòmetre, que a part d’indicar la temperatura serveix per amagar el mecanisme que les fa funcionar.


A part d’aquestes casetes de fusta, també n’existeixen unes altres (veure caseta del temps (2)), en aquest cas fetes de plàstic i manufacturades al voltant dels anys 50-60 per la ja desapareguda empresa Nu-Dell Plastics Corporation de Chicago. Aquest tipus de caseta conserva l’estètica que ofereix la caseta del temps (1), però es pot veure que conté un altre tipus de figures: a l’esquerra hi ha dues figures amb forma de nen (Hansel i Gretel), que surten de la caseta quan l’ambient és sec i es prediu que el temps serà assolellat o estable i a la dreta hi ha una figura en forma de bruixa que surt fora d’ella quan l’ambient és més humit i està predit que el temps a les pròximes hores serà inestable i s’acosta precipitació en forma de pluja o neu depenent de l’estació de l’any en que estiguem.