VISITA AL DIPÒSIT D'AIGÜES PLUVIALS DEL PARC DE JOAN MIRÓ (25-10-14)

Enguany s'ha celebrat la cinquena edició del 48h Open House, el festival d'arquitectura de Barcelona, en el qual durant tot un cap de setmana al mes d'octubre hi ha la possibilitat de visitar diferents espais i edificis emblemàtics de la ciutat de Barcelona que obren les portes a la ciutadania. Des de la primera edició cada vegada més s'ha anat incrementant la participació i, per exemple aquest any s'ha batut el rècord d'assistència: 49.760 persones!

Aquí teniu un vídeo a mode de presentació d'aquesta 5ª edició:

En el meu cas, vaig tenir la possibilitat de visitar el dipòsit de regulació d'aigües pluvials del Parc de Joan Miró [+] o conegut també com el Parc de l'Escorxador. L'horari de visita estava previst a les 9:30, 11:00 i 12:30 i que cada torn entressin 20 persones. Però a causa de que finalment més gent del que estava previst va venir a fer la visita, els voluntaris i col·laboradors van decidir obrir un torn més i donar la possibilitat de que la gent que estava esperant i havia arribat més tard tingués la oportunitat d'aprofitar la ocasió. Moltes gràcies al voluntaris per obrir un torn més! 

Entrada al dipòsit de regulació del Parc de Joan Miró

La visita està programada per fer-la en tres etapes: primerament es visualitza un audiovisual d'uns cinc minuts de durada, on explica la utilitat d'aquest tipus d'infraestructures i fa un recull dels diferents dipòsits que hi ha a Barcelona. Després, es visita el centre local de control del dipòsit, on es pot controlar la posició de la comporta d'entrada i de sortida, el sistema d'abombament, el sistema automatitzat de neteja del dipòsit i el dipòsit d'aigües freàtiques. I per finalitzar, es visita l'equipament en qüestió (en cas de que fos un dia de pluja o hi hagués un avís emès per el Servei Meteorològic de Catalunya, la visita no es realitzaria) per veure els diferents elements que formen d'aquesta infraestructura. Seria interessant veure com entra funcionament durant un episodi de tempesta, però amb aquest animació ja es pot tenir una petita idea de com funciona tot plegat: [+].

A continuació en el següent mapa podeu veure els diferents dipòsits que es troben en funcionament a l'actualitat:

Els dipòsits del PECLAB (Pla Especial de CLAvegueram de Barcelona) que es troben en funcionament segons el tipus (enterrat o a cel obert), la seva funció (d'ús mixt, anti-inundacions o anti-DSU (Descàrrega dels Sistemes Unitaris), el volum d'aigua que poden retenir, el volum total de l'obra civil i quan van entrar en funcionament. 

Taula 1

I quina és la seva funció d'aquest element integrat a la xarxa del clavegueram? Doncs bàsicament té dues funcions: la primera és la de retenir l'aigua provinent de les pluges torrencials, és a dir, evitar inundacions tot reduint de manera notable el valor màxim del cabal de sortida respecte al d'entrada. Durant l'any, habitualment durant els mesos on abunden les pluges (a la tardor generalment), es produeixen episodis aïllats, de vegades de caràcter tempestuós, en els quals els xàfecs descarreguen amb altes intensitats (de l'ordre de 90 mm/h). En aquests episodis pluviomètrics (d'alguns dies de duració) es poden acumular quantitats considerables que poden representar la meitat de la precipitació anual (a Barcelona la precipitació mitjana és d'uns 600 mm). Per tant, és essencial disposar d'aquest tipus de dipòsits de retenció, que són capaços d'emmagatzemar temporalment un gran volum d'aigua. A més Barcelona i el seu entorn pertany al grup de regions d'Europa on es produeixen unes intensitats pluviomètriques més altes.

La segona funció, és de caràcter mediambiental: les aigües pluvials durant el seu recorregut incorporen una gran quantitat d'elements contaminants (de caràcter atmosfèric, restes vegetals, papers, escombraries, residus provinents de la emissió dels vehicles, biocides, etc.), que si no es tracten prèviament malmeten de manera considerable l'ecosistema. Per tant, d'aquesta manera s'evita l'abocament d'aquesta aigua de pluja altament contaminada cap als ports, rius i platges. Durant el temps que resideix emmagatzemada, a causa de la sedimentació que provoca la seva retenció, el seu grau de contaminació disminueix. 

En el cas de Barcelona, tal com es pot veure a la taula 1, hi ha en funcionament dipòsits anti-inundacions i anti-DSU, com és el cas del dipòsit del Parc Joan Miró que és de tipus mixt. L'aigua que ha estat retinguda i, un cop ha passat el període de màxima intensitat de pluja (normalment 20-30 minuts), és alliberada a poc a poc de manera controlada a través dels col·lectors cap a l'estació depuradora d'aigües residuals corresponent (EDARs), en aquest cas la que està ubicada a El Prat de Llobregat (encerclada en negre).

Esquema dels diferents elements de drenatge

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DEL DIPÒSIT DE JOAN MIRÓ

Dipòsit subterrani

• Primer compartiment de 56x43x6.15m
• Segon compartiment de 97x43x13.5m
• Capacitat total 70.000 m3

Connexió de sortida

• Col.lector de 65m, calaix de 2x2.3 m 

Regulació telecontrolada

• Comportes de regulació d'entrada i de sortida
• Sistema de neteja automàtica (clapetes basculants amb dipòsit de capçalera)
• Telecontrol en temps real e instrumentació de mesura  

Pressupost d’adjudicació

• 10,87 M € 

Execució

• 26 mesos (Juliol '01 - Sep'03)

Arquitecte

• Àngel Villanueva

Per més informació sobre aquesta intal·lació visiteu la següent pàgina: [+] I si us interessa saber-ne més sobre la resta de dipòsits del PECLAB al següent enllaç trobareu la informació adient: [+]

Per finalitzar us deixo algunes fotos que vaig fer durant la visita guiada per les instal·lacions:

El dipòsit esta dividit amb diferent canals separats, de manera que un cop ha passat l'episodi de tempesta es pugui fer una neteja mecanitzada ràpida.

Comporta de regulació d'entrada.

A la capçalera de cada canal i cada mòdul hi ha uns tancs que s'omplen amb aigua freàtica (aigua del subsòl de Barcelona), que serveixen per poder netejar.

Vista del primer compartiment del dipòsit, que comunica amb el segon compartiment de més profunditat.

Vista del segon compartiment del dipòsit, també dividit en diferents canals. 

Primerament té lloc l'ompliment del cos superficial (el primer compartiment), que vessa cap al cos profund (el segon compartiment).

Un cop ha afluixat la intensitat de la precipitació, es buida el dipòsit de manera controlada. Primer es buida el conjunt per gravetat i, en arribar al nivell del primer compartiment, el segon compartiment és buidat per bombament.

Marcat en vermell es pot veure fins on ha arribat el nivell d'ompliment del primer dipòsit. Durant la ruta per dintre del dipòsit es nota una certa a olor a sulfur d'hidrogen H2S (ous podrits). Però tot s'ha de dir que és una olor suportable i, en tot moment els nivells estan controlats.

Comporta de regulació de sortida.

I fins aquí el reportatge de la visita. En el cas que volguéssiu visitar el dipòsit de Joan Miró, el Centre d'Edudació Ambiental La Fàbrica del Sol organitza visites: [+].