diumenge, 17 d’agost de 2014

La superlluna del 10 d'agost de 2014



El passat dia 10 d'agost es va poder veure la segona superlluna d'enguany (la primera d'aquest estiu es va poder fotografiar el passat 12 de juliol. Podeu veure fotos a continuació clicant a sobre: [+] i [++]), que a diferència de la primera es trobava a uns 356.896 Km de distància del centre de la Terra, és a dir, uns 50.000 Km més propera respecte quan es troba en el seu punt més allunyat, l'apogeu. I properament, el 9 de setembre es podrà veure la tercera superlluna d'aquesta sèrie. Per poder veure una superlluna comparable a la d'aquest any, haurem d'esperar fins el 10 de febrer de l'any 2028.


La veritat és que aquest terme fins ara no m'era gaire familiar. Però molts de vosaltres es deveu preguntar d'on surt la paraula de superlluna? Aquest terme, segons sembla va ser inventat per l'astròleg Richard Nolle ja fa més de trenta anys. Per tant, no és un terme de caire astronòmic i la manera correcta d'anomenar aquest fenomen més aviat seria la de Lluna de perigeu. Però de manera popular se l'anomena d'aquesta manera.

Amb el següent esquema es pot comprendre millor aquest fenomen: la Lluna descriu un moviment de traslació al voltant de la Terra que  no és circular sinó el·líptic. Això fa que la distància Terra-Lluna no sigui sempre la mateixa. Quan es troba en el seu punt més proper a la Terra s'anomena perigeu i quan es troba en el seu punt més allunyat s'anomena apogeu. I com recordar què és perigeu i què apogeu? Una regla mnemotècnica per recordar-ho és la següent: apogeu comença amb la lletra 'a' i és quan la lluna es troba més allunyada, és a dir, només cal relacionar-ho amb la paraula allunyat que també comença amb la lletra 'a'.

A continuació podeu veure l'esquema corresponent i a sota d'ell una foto on es comparen la Lluna plena de perigeu (superlluna) i la Lluna plena d'apogeu (microlluna). Podeu veure en el següent enllaç del diari ARA la comparació d'aquests dos fenomens que han tingut lloc enguany: [+]. I fer una lectura d'aquest post escrit per Miquel Serra Ricart del Instituto d'astrofísica de Canarias també pot ser del vostre interès: [+].  


Font: NASA Science



La Lluna plena del 10 d'agost es va donar amb el perigeu més curt de l'any i, això va comportar que a la pràctica que la Lluna fos un 30% més brillant i un 14% més gran. Notar la diferència entre una Lluna plena normal i una superlluna és difícil de percebre a simple vista. Això sí, quan es a prop de l'horitzó es pot donar el fenomen d'il·lusió lunar, que ens produeix la sensació de veure la Lluna més gran.

En el següent vídeo podeu veure un resum de les superllunes que hem tingut i la propera que tindrem. I també us recomano accedir al següent enllaç: [+].


La superlluna va ser un tot espectacle pels amants i no amants de l'astronomia, però va impedir observar amb claredat la pluja d'estels més famosa de l'any: la pluja dels Perseides. Algun estel fugaç es va poder veure, això si el dia assenyalat era la matinada del 12 al 13 d'agost, però aquell dia va estar ennuvolat en alguns indrets i no es va poder veure. Segons un estudi de l'equip d'investigació comandat pel Dr. Cooke, respecte altres pluges de meteors que es donen durant l'any, la pluja dels Perseides es on s'observen més boles de foc o 'fireballs' que són tan brillants com Venus o Júpiter.


Font: NASA Science
A continuació un altre vídeo on parla del fenomen de la superlluna i de la pluja d'estels dels Perseides d'enguany:


I per últim us deixo una foto que vaig fer amb l'ajut del telescopi amb una càmera compacta. Ho vaig fer sense l'ajut de cap adaptador, però la propera vegada seguiré els consells que descriu el Francesc Pruneda al seu blog. Espero que us agradi la foto que he captat!