Torres de Guaita i castells al Maresme (Font: Consorci de Turisme) |
Les
incursions dels pirates de Barberia (Nord Africans) van ser molt freqüents a
partir del segle XV i van tenir el seu punt àlgid als segles XVI i XVII. Es per
aquest motiu que el litoral català es fortificà amb torres de guaita, les quals
principalment la seva funció era com a talaia d’observació, de defensa i també
de refugi. Per tant, era important que estiguessin situades en llocs
estratègics i la seva proximitat entre elles i altres edificis propers permetés
advertir el perill mitjançant la comunicació visual utilitzant foc, fum o
miralls. Depenent de la seva situació tenien unes característiques
específiques: les que es trobaven a primera línia de mar estaven equipades amb
canons (Torres artillades) i servien per prevenir l’atac abans que es produís el
desembarcament; un altre tipus de torres eren les que es trobaven adossades a
masies; i les que es trobaven en punts més allunyats de la costa simplement
servien de vigilància i en cas de necessitat eren utilitzades com a refugi.
L’any 1453 es
dóna un fet històric de suma importància, els turcs prenen Constatinoble i
tanquen les vies comercials de l’Orient al mateix temps i fins les darreries
del segle XV van en augment les incursions dels pirates al litoral català. El
rei Ferran “El Catòlic” ordena que totes les poblacions de la costa es
fortifiquin, així es reparen antigues torres de guaita o defensa i se’n van
construir de noves al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII la qual cosa va fer
que la costa del Maresme fos anomenada “Costa Torrejada”. Avui dia es mantenen dretes més de
cinquanta torres, algunes de les quals han estat restaurades.